SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

 

Quatre històries fan de “El Somni d’una nit d’estiu” una comèdia màgica

William Shakespeare (Stratford-on-Avon 1564-1616), és l’autor de la comèdia “El Somni d’una nit d’estiu”, emmarcada en una de les nits màgiques de l’any, la de l’1 de maig. En aquesta obra hi ha quatre històries hàbilment entreteixides que reflecteixen quatre mons:

• El casament de Teseu, duc d’Atenes i d’Hipòlita, reina de les amazones.
• La història d’amor i desamor de quatre personatges joves: Lisandre i Hèrmia, Helena i Demetri.
• La representació teatral (teatre dins el teatre) que primer preparen i després desenvolupen uns artesans d’Atenes en ocasió de les bodes de Teseu i Hipòlita.
• La història d’Oberon, rei de les fades i Titània, reina de les fades.

Tot això entreteixit amb els encanteris del filtre que el follet Puck reparteix entre els enamorats quan dormen, al llarg de la nit, fent palès el món dels esperits no malignes del bosc. Les entremaliadures del follet Puck actuen com a fil conductor de les quatre històries.

Vegem-ne aquest fragment:

Comèdia o tragèdia? Breu o ensopida?

Això és un gel calent, és una neu

prodigiosa i molt estranya. Com podrem

concordar aquestes discordances? 

( Teseu: Acte V, Escena I)

                                 Estudi per a la baralla entre Oberon i Titània. Sir Joseph Noel Paton (1849)

PRIMAVERA I DESESCALADA EN TEMPS DE COVID

 

 

 

Hi ha un nou ocell a l’arbre del davant de la cuina

 

 

És jovenet: tot just acaba de fer-se el niu. Sap mantenir l’equilibri en una branca fina i flexible, desafiant amb aire confiat i tranquil les envestides del vent o les ràfegues de pluja.

En castellà s’anomena paloma torcaz. Té unes plomes ataronjades al pit i les ales ribetejades de blanc, color que només se li aprecia quan vola.

Vull pensar que és un dels ocells que va néixer al niu de l’any passat, però això és solament una conjectura. Per quines raons, els ocells decideixen el seu destí? Ho fan de forma determinada pel seu instint?

De vegades m’identifico amb ells; poden volar, son lliures per desafiar la gravetat que sempre, als humans,  ens té ancorats a terra.